GRAMÀTICA CATALANA BÀSICA

I.                   FONETICA I ORTOGRÀFIA

 

 1.Les lletres

l’alfabet català
grafia de la lletra nom de la lletra so exemple
minúscula majúscula
a A a [a] mare
[ə] casa
b B be (alta) [b] bo
c C ce [k] carrer
[s] centre
d D de [d] dijous
e E e [ɛ] modern
[e] vent
[ə] tenir
f F efa [f] feina
g G ge [g] gat
[ʒ] germà
h H hac Ø home
i I i (llatina) [i] mirar
[j] mai
j J jota [ʒ] menjar
k K ca [k] karate
l L ela [l] pilota
m M ema [m] cama
n N ena [n] pena
o O o [ɔ] cosa
[o] professor
[u] conèixer
p P pe [p] sempre
q Q cu [k] quatre
r R erra [ɾ] cara
[r] rodó
s S essa [z] desè
[s] pensar
t T te [t] teu
u U u [u] una
[w] caure
v V ve baixa [b] vaca
w W ve doble [w] kiwi
x X xeix [ʃ] xandall
ics [ks] taxi
[gz] exercici
y Y i grega [i] whisky
z Z zeta [z] zero

Observacions:

  • En general, la lletra b s’anomena be i la v, ve baixa. Només afegim l’adjectiu alta quan volem distingir clarament entre les dues lletres. La hac (h) és una lletra que no representa cap so. La lletra i només s’anomena i llatina per diferenciar-la de la i grega (y), que, en català, només apareix en el dígraf ny o en paraules que provenen d’altres llengues (Nova York, per exemple. La lletra x se sol anomenar ics. La denominació xeix és menys freqüent.

Vocals modificades

Totes les vocals es poden modificar amb accents i, a més, dues vocals (la i i la u) poden portar dièresi.

signe

nom del signe

vocals modificades

exemples

´ accent tancat (o accent agut) éíóú farécamícançómúsica
` accent obert (o accent greu) àèò àpatvuitèquilòmetre
¨ dièresi ïü raïmsegüent

B. Consonants modificades

La ce trencada (ç) es considera una lletra modificada per un signe  ortogràfic. En una llista ordenada alfabèticament, la ç va després de la c. Per tant, en un diccionari, per exemple, trobaràs placa i després plaça.
Els dígrafs

Els dígrafs són grups de dues lletres que representen un sol so.
A. Dígrafs fixos Els grups següents funcionen sempre com a dígrafs.

dígraf

so

exemple

ll

[ʎ]

lluna

ny

[ɲ]

any

rr

[r]

carrer

ss

[s]

passar

tg

[ʤ]

formatge

tj

[ʤ]

platja

tx

[ʧ]

dutxa

tz

[ʣ]

dotzena

 

B. Dígrafs ocasionals

Els grups següents només funcionen com a dígrafs en contextos determinats.

dígraf

so

context

exemple

gu [g] davant de e i i guerraguitarra
ig [ʧ] a final de mot maig
ix [ʃ] darrere de vocal caixa
qu [k] davant de e i i queixalqui

1.2. La síl·laba

 

Una síl·laba és cadascun dels cops de veu amb què pronunciem una paraula. Perquè hi hagi una síl·laba hi ha d’haver, com a mínim, una vocal.       De síl·labes, n’hi ha de tòniques i d’àtones. Totes les paraules de més d’una síl·laba tenen una síl·laba tònica, que és la que es pronuncia amb més intensitat; la resta de síl·labes són àtones.

Ex: feliç (la i és la vocal tònica; per tant, –liç és la síl·laba tònica; la e és la vocal àtona; per tant, fe- és la síl·laba àtona); contenta (la e és la vocal tònica; per tant, –ten- és la síl·laba tònica; la o i la a són les vocals àtones; per tant, con- i –ta són les síl·labes àtones).

Hi ha llengües, com el francès, en què la síl·laba tònica és sempre la mateixa. En català, en canvi, la síl·laba tònica varia de posició segons la paraula.

II. MORFOSINTAXIS

Els noms

S’anomena nom o substantiu aquell mot que designa persones, animals, coses i idees. Són noms o substantius les paraules nen, nena, Joan, Maria,  gos, gossa, arbre, taula, felicitat, etc.


1.1.1.      El gènere i el nombre dels noms

El gènere és una categoria morfològica que marca els noms, els adjectius, els pronoms, etc., com a masculins, femenins o neutres.

En català hi ha noms de gènere masculí i noms de gènere femení. En general, el gènere d’un substantiu és arbitrari, és a dir, no està condicionat pel significat de la paraula.

Així, ordinador és un nom masculí i impressora és un nom femení, per exemple. Així, també, diem el sol, substantiu masculí, i la lluna, substantiu femení.

T’has adonat que una paraula pot tenir diversos gèneres en llengües de diferents famílies o fins i tot en llengües de la mateixa família?

És una prova més de l’arbitrarietat del gènere gramatical que adopten els substantius. En català, senyal és un nom masculí. En canvi, en espanyol, señal té gènere femení, i, en alemany, Signal és neutre.

En català i en espanyol, planeta és un nom masculí. També ho és la paraula alemanya Planet. En canvi, en francès, planète és femení.
Per designar l’estel al voltant del qual gira la Terra, el català i l’espanyol tenen el mot sol, que és masculí com el francès soleil. En canvi, la paraula alemanya Sonne és femenina. Una cosa semblant passa amb el satèl·lit natural de la Terra, que es diu lluna en català, luna en castellà i lune en francès, paraules totes tres de gènere femení, mentre que el mot alemany corresponent, Mond, té gènere masculí.

Els noms que fan referència a un ésser animat (persona o  animal) solen adoptar el gènere que els correspon per sexe. Així, es diu, per exemple, un home i una dona, el fill i la filla, el gat i la gata, etc. El nombre d’un nom, en canvi, no és mai arbitrari.

El fet que un substantiu prengui la forma singular o plural comporta un canvi de significat. Així, si diem ordinador, en singular, fem referència només a una entitat, mentre que, si diem ordinadors, en plural, fem referència a més d’una entitat.

  1. A.                Flexió de gènere dels noms

Els noms que fan referència a persones o a alguns animals solen tenir tots dos gèneres. La forma del masculí és la més breu i la forma del femení sol acabar en una a.

masculí

femení

Ø

-a

nen

noi

nena

noia

-e

alumne

-a

alumna

-t

cunyat

-da

cunyada

-vocal accentuada

cosí

-na

cosina

De vegades, hi ha una paraula absolutament diferent per a cada sexe:

masculí

femení

home

oncle

pare

dona

tia

mare

Alguns d’aquests noms tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení, com els noms que acaben en –ista i –aire.

masculí

femení

el periodista

un escombriaire

la periodista

una escombriaire

B. Flexió de nombre dels noms

La majoria de noms masculins fan la forma del plural afegint -s a la forma singular (o ‑ns si el singular acaba en vocal tònica).

noms masculins

singular

plural

Ø

+ s

nen

noi

nens

nois

vocal accentuada

+ ns

cosí

germà

cosins

germans

Alguns noms masculins acabats en vocal tònica, però, fan el plural afegint només una –s al singular, com és el cas de cafès o sofàs.

D’altra banda, els noms masculins que acaben en -s, -x o fan el plural afegint os.

-s, -x, -ç

+ os

pis

peix

braç

pisos

peixos

braços

Els noms masculins que acaben en –sc, –xt, –st, -ig poden fer el plural tant amb –s com amb -os.

-sc, -xt, -st

+s / +os

disc

discs

discos

text

texts

textos

test

tests

testos

De vegades, en afegir –os al singular, hi ha alguns canvis ortogràfics:

masculí singular

masculí plural

-s

gos

-ssos

gossos

-ig

passeig

+ s / -jos

passeigs / passejos

-ig

desig

+ s / -tjos

desigs / desitjos

Finalment, els pocs noms masculins que, com la majoria de femenins, acaben en –a fan la forma del plural  canviant la –a per –es.

-a

-es

dia

problema

programa

dies

problemes

programes

La majoria de noms femenins fan la forma del plural canviant la -a per -es.

formació habitual del plural

singular

plural

-a

-es

nena

noia

nenes

noies

altres formacions del plural

muller

mare

mullers

mares

mans

De vegades, el canvi de –a a –es en plural provoca canvis ortogràfics.

femení singular

femení plural

-ga

botiga

-gues

botigues

-ca

vaca

-ques

vaques

-tja

platja

-tges

platges

-ja

taronja

-ges

taronges

Els noms que fan referència a elements no comptables s’acostumen a dir només en singular: l’aigua, el vi, el pa, l’oli.

Hi ha noms que només es fan servir en plural, com ara, les vacances, les postres

2.2. Els adjectius

L’adjectiu és la paraula que modifica el nom indicant-ne les qualitats.

2.2.1. El gènere i el nombre dels adjectius

El gènere és la categoria morfològica que, per mitjà de determinats trets formals, marca els noms, els adjectius, els pronoms, etc., com a masculins, femenins o neutres.

El nombre és la categoria morfològica que, per mitjà de determinats trets formals, marca els noms, els adjectius, els pronoms, els verbs, etc., com a entitats úniques o plurals.

El nombre és la categoria morfològica que, per mitjà de determinats trets formals

Un adjectiu sol tenir quatre formes: una per al masculí singular, una per al femení singular, una per al masculí plural i una altra per al femení plural.

 

2.2.2. La col·locació de l’adjectiu

 

Generalment, l’adjectiu es col·loca després del nom que qualifica. En alguns casos, però, l’adjectiu pot anar davant del nom. Això pot implicar matisos de significat i canvis de forma.

Així, quan els adjectius bo i dolent van abans d’un nom canvien formalment: bo/bona/bons/bones passa a bon/bona/bons/bones

i dolent/dolenta/dolents/dolentes passa a mal/mala/mals/males.

després d’un nom o

 després del verb ser:

bo/bona/bons/bones i dolent/dolenta/dolents/dolentes

abans d’un nom:

bon/bona/bons/bones i mal/mala/mals/males

un home bo / aquest home és bo

una dona bona / aquesta dona és bona

uns homes bons / aquests homes són bons

unes dones bones / aquestes dones són bones

un bon home

una bona dona

        uns bons homes

unes bones dones

un home dolent / aquest home és dolent

una dona dolenta / aquesta dona és dolenta

uns homes dolents / aquests homes són dolents

unes dones dolentes / aquestes dones són dolentes

un mal home

una mala dona

uns mals homes

unes males dones

 

 

 

2.2.3. El grau de l’adjectiu

El grau expressa diferents intensitats de la qualitat que denota l’adjectiu. El grau superlatiu expressa la qualitat d’un adjectiu en un nivell d’intensitat màxim. Per formar-lo afegim –íssim a la forma masculina d’un adjectiu.

En alguns casos, quan formem el superlatiu, es produeixen petites variacions respecte a la forma de l’adjectiu en grau positiu.

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: